Quan els somnis cauen i les esperançes fallen, la nit contempla i espera, espera al temps passar com una bacanada de calor en ple agost. De sobte tot es fa fosc al nostre alrededor i ens apresa una màgica boira negra que no ens deixa escapar de la seua tempestad. Les hores pasen i els minuts duren... Inesperadament un raig de llum trenca amb la obscura barrera de la desesperança. Amb columnes d'esforç s'alça el sentiment de la alegria, abans mermat per la ineficàcia de la humanitat.El cel s'obri, la mar és en calma, el vent deixa una brisa delicada, en quant els animals provoquen sons calmats per una sensació de benestar...
I de sobte tot hi està calmat, les verdes terres componen una melodia suau per als sentits, el palpitar del riu descendeix, la plutja deixa pas al sol de primavera.
A l'horitzó s'intueix una forma imperfecta, un garabat al fí i al cap, que no té més importància i al que el deixem passar... Tants segons en soletat, i la figura comença a prendre forma, ja que quan la ment es tanca i la vista es torna opaca, no sóm conscients del tresor que pot brotar, un poc mes abaix del coll, direcció a l'esquerra, alli es pot trobar. Quan la tènue sombra s'arrima, una llàgrima deixa caure al camp...i de sobte s'ucceix que no era un esboç, ni una figura atenuada, sino AMISTAD que brota per la terra ocupada.
Més i més gent corre a l'encontre, màgica nostàlgia... somnis...ja es cumpleixen... l'esperança tornada.
Dedicat al nostre Kalí i bon amic "Sabinens". Ja saps que ens tens a tots al teu costat...Un abraç ben fort!!!
///Josens///
No hay comentarios:
Publicar un comentario