K-Ali-Betlem, el GAIXEMENT

K-Alí-Betlem, el Gaixement.
Amb torrons, polvorons i gambes fins als collons, Edu i Josens, que amb un poc de temps lliure i l’imatginar, vos hem volgu obsequiar per a aquestos nadals, amb un detallet, que pensem vos té que agradar. Una historieta vos vaig a contar:
Allà per terres del Kalimotxar, fa molt de temps per a recordar, hi havia un poblet que es feia d’estimar. Els habitants amb treballs de pasturar, veien la vida passar, i sense més objectiu que la vida familiar.
Però un bon dia de Nadal, dos figures es voren per l’horitzó passar. Un home duent un bastó, acompanyava a la dona sense més dilació, però amb certa pressa, es va adonar un pastor, que la senyora prestava el faldó amb un bunyol a la panxa que pareixia més bé un trombó.
Aquestes dos persones s’aproximaren a una casa enllumenada per un candil .L’home del bastó va tocar a la porta. A l’instant sentiren una veu sonar: - A no ser que tingau pa fumar, mitja volta i a follar!-. Al moment l’home embastonat li va contestar:
Busquem una llar on poder estar, ja que la meua dona Enriquesa està prenyà, i tenim pressa, perquè està a punt de rebentar.
El pastor li respongué – Quin és el vostre nom, bastoner?
Sabinens hem coneixen de bon saber, ja que d’on jo vinc, abunden dones, menjars i molt bon vi.
No vos puc donar allotjament, digué, però si recomanar-vos una cova on donen calor dos bestioles amansades, les quals Hermo i Alfredens les hem batetjades.
Pues allí iré, porqué las cuevas no me asustan, como aquella vez que dormí junto al caganer en el Montcabrer.
I amb aquesta frase tan carismàtica, Sabinens i Enrikesa es van acoplar a la cova de les bestioles amb gran temeritat.
Mentrestant, una figura alada es va assabentar d’un gran aconteciment, i es que com L’Angarda havia pronosticat, s’aproximava el moment del gaixement.
L’àngel albardenc a tres gais mags va tindre que guiar, Galltxor, Gaspuardo i Gallessar es fien nomenar. I és que aquestos a l’arribar, s’encontraren amb una estampa digna d’admirar.
Enrikesa ha parit i sa desfogat, amb un xiquet que no és molt de fiar, ja que ixos pendientes i eixe caminar, posen molt en dubté la masculinitat. I de sobte, la mutxedumbre va acudir, repleta de regals per a repartir:
Ací t’entregue jo un RUBEGO Enrikesa, per a que amb la carn d’aquest pugues menjar, per a poder amamantar a ixe xiquet el qual Dani has fet nombrar- Va intervindre el pastor Saul amb to de sentir-se gandul.
Alfonsera el mariconera i son pare que sóc jo, vos donem amb il·lusió uns tramussos per a tots, ja que el millor pa fastidiar és una bona tramussà mentres menges el sopar- Va soltar Toso com si estiguera en un altar.
I la penya tot loca es va quedar, quan un pastor va acudir acalorat:
A mi ningú ma dit res d’un gaixement. Jo men vaig, que el Gabo, el Gabo té més talent.
I don Vimi amb el seu Seat Burrón es va presentar, donant-li al xicotet Dani unes lentilles per a que quan creguera convenient, se les posara per a sentir-se més calent.
Els pastors alicantins una foguera van encende. Mesntres Picolí contava un xiste i David Enrique es perfumava, Pableras uns tocs es pegava, mentres això sí, un herbero s’arreava.
I així es van apropar els tres Gais Mags, i Gallessar, amb gest noble es va engenollar:
- Mirrens és el que t’oferixc, ara dixa que m’estic cansant, tot el dia repetin el Yes, wee can.
- Incensiens vos voi a donar- digué Gaspuardo emosionat- i perdoneume por el parlar, que li anem a fer, si Edu no parla bé- va contrastar.
- Amb orens – Galltxor va parlar- t’adore com a sa magestat, i si tens farlopens, men podries passar.
Una veu furiosa es va enlairar:
Es pot saber perquè eperar, anem a casa que les 12 de la nit van a sonar, i En La Sexta, uns programes molt entretinguts van a escomençar, ademés que jo ací passe d’estar, que Enrikesa no hem para de mirar- Digué Natxens sense cap educació.
A Enrikesa le molas mogolló- Va notar Rikens amb gran dilació.
I amb l’arribada d’un mercader de coixins anomenat Sensio, es va produir un gran silensio, ja que al nomenar el preu dels coixins, els pastors es van atemorir, provocant la mort a Sabinens per Estampida, i l’enamorament d’Enrikesa i Naxens per l’altra mida...
I així, amb una escena plena de Gais, bestioles, tramussos i piutons, s’acaba un compte ple d’il·lusions, el qual serveix per a desitjar un bon Nadal a tota l’esquadra que tenim davant.